La cultura o la vida?

Roger Schank, professor de Yale i Stanford afirma que todo lo que puedes aprender se basa en la práctica.  Val la pena llegir l’entrevista. Ha montat una escola amb 12 alumnes (entre ells els seus néts) on lo único que hacen es lo que les gusta a esa edad: construir trenes, coches, camiones, robots. Recorda  la Tinkering School. Pels anglosaxons, de tradició aristotèlica, la pràctica (i el pensament) precedeixen a l´aprenentatge.

Pels europeus (centre i sud-europeus) l’aprenentatge ve precedit de la teoria. Al seu llibre autobiogràfic Errata, George Steiner (2009, Siruela), defensa l´ensenyament de la cultura clàssica, perquè  suposa transmetre les grans preguntes que transformen la  consciència.

Nunca se me permitía leer un nuevo libro hasta que no hubiese escrito y sometido a la valoración de mi padre un informe detallado del libro que acababa de leer…. mis lecturas se repartían  entre el francés, el inglés y el alemán… Yo no era capaz de concebir el propósito que animaba el plan de mi padre…. Aquel hombre irónico y escéptico había creado para su hijo un Talmud laico….

En conclusió, què? Amèrica o Europa, cultura o vida? O cultura i vida tal com diu Kafka?: no debemos perder el tiempo con libros que no se nos claven como un hacha, resquebrajando lo que está congelado en nuestro cerebro y en nuestro espíritu.

Per Steiner cultura i vida són el mateix: Defino un clásico como aquel alrededor del cual este espacio es perennemente fructífero. Nos interroga. Nos obliga a intentarlo de nuevo. Convierte nuestros encubrimientos en un proceso de ahondamiento que modifica la conciencia. … Dejan una huella palpable en nosotros.

I a la pràctica què?. I a l´aula?. Explica com  als 6 anys son pare  li va llegir  el cant XXI  de l´Ilíada -l’escena entre Licaón i Aquil·les- i de cop li diu (de broma):

– Oooohh, quin fall…. no hi ha el final…. només el podrem trobar a l´original en grec. I així va ser com als 6 anys va aprendre a llegir en grec clàssic. No van agafar les declinacions tup-tup, pas a pas… Directament, van envestir el text.

Aristòtil distingia entre coneixement  tècnic i el pràctic. El tècnic respon a preguntes com les de Schank (com es fa una cadira?). El pràctic respon a les preguntes de la vida, les dels clàssics (com es resol tal situació?) i requereix coneixement ètic (prudència, fortalesa, temperança. Cultiu del caràcter).

Per això s´ha definit la competència com el grau d´excel·lència i bondat amb els que afrontam les tasques que la vida ens presenta, com una qualitat valuosa per la comunitat a la qual una persona pertany. Font: http://www.infed.org/biblio/b-comp.htm#further%20reading.

La cultura és clàssica si fa pensar. Si transforma el ser.