Neil Postman, sobre l´estupidesa

En aquest vídeo, Neil Postman resumeix en dos minuts una idea hermosa que també apareix en el llibre de José A. Marina, La inteligencia fracasada. Teoría y práctica de la estupidez.  

Traducció al català del vídeo de Postman:

Per què els educadors són tan poc efectius en aconseguir els seus objectius. Per què els metges i advocats ho són més?

Metges i advocats emfatitzen allò negatiu. Els metges no estan preocupats per la salut sinó per la malaltia, i els advocats no per la justícia sinó per la injustícia. Estan enfocats en les teràpies. En canvi els educadors estan enfocats en fer els nens més llests, però això és impossible d´aconseguir per la gran varietat d´intel·ligències que hi ha.

Què passaria si els mestres fessin com els metges i es concentressin en l´estupidesa?. L´estupidesa és identificable i curable. La majoria pot reconèixer quan algú comet un error,  fa alguna cosa malament o no sap pensar adequadament i pot saber per què és així. És molt més difícil saber si algú diu la veritat o parla amb saviesa.

Què passaria si els mestres es veiessin com a professionals que ajuden als altres a curar un problema que consisteix en  COM NO SER ESTÚPIDS?

Però què és ser estúpid? No tenir identitat pròpia, no saber elegir, no poder argumentar les propies opinions, no entendre un telediari….

Al vídeo següent, Marina resumeix allò que afirma al llibre La inteligencia fracasada: Molts cops confonem la intel·ligència i l´estupidesa.

¿Qué caracteriza a un estudiante que mejora?

Según David Perkins (2006, Escuelas inteligentes, Gedisa) tres son las características de un estudiante que aprende: retener lo aprendido,  pensar a partir de los contenidos y saber transferir.

Para que ello ocurra estoy de acuerdo don Aleix en que son fundamentales factores internos como la responsabilidad, junto con otros que apunta José Antonio Marina en Aprender a vivir (Ariel, 2004):

* La personalidad recibida. Supondría conocer y aceptar los condicionantes biològicos y vitales
* La personalidad aprendida. Implica sabe movilizar hábitos y estrategias cognitivas, emocionales y operativas.
* La personalidad elegida. Supone tomar decisiones inteligentes en relación a estos tres ámbitos, integrando especialmente el emocional (formado por la motivación y los sentimientos) puesto que de él dependen hábitos operativos como la responsabilidad.

De hecho la motivación es el eje que alimenta la mejora desde el momento en que es un puente entre lo cognitivo y lo emocional como señala la teoría de la atribución de la motivación de Weiner, según la cual atribuir el éxito o el fracaso a factores externos o internos, controlables o aleatorios, es un factor determinante de la forma de enfrentar el aprendizaje.

¿Qué sería desechable, entonces en un estudiante que desea mejorar?. En mi opinión sería desechable que desechara su inteligencia cognitiva, emocional y operativa, que no jugara con las cartas que la vida le ha dado, sean como sean, algo que suele denominarse con el nombre de estupidez, como señala José A. Marina en La inteligencia fracasada (Quinteto, 2008).