Dues coses que feim al revés

Summerhill. Fillets votant.

– Permetem als alumnes competir amb els companys (notes, examens, lloances públiques….) i no fomentam que despleguin la seva individualitat. Hauria de ser al revés: Permeter-lis ser fidels a la seva identitat  i exigir-lis respectar els companys. ( Idea extreta de Summerhill)

– Estimulam els adolescents i frenam  els fillets. Hauria de ser al revés. Estimular els fillets i frenar els  adolescents. (Carles Capdevila). Exemples de frenar els fillets:

  • Educació infantil. No ensenyar-lis idiomes, no posar-los davant un ordinador, creure que no poden llegir fins els 5 anys, que  només poden aprendre a comptar fins a 5, ensenyar-lis dins-fòra, alt-baix, els colors, les lletres…. creure que només….
  • No deixar-los tocar eines, aprendre oficis.
  • No fer-los fer el llit, ni participar en les feines de casa. No enviar-los a comprar el pa.
  • No estimular la seva curiositat, no acollir les seves preguntes.
Anuncis

Rallar amb els fillets

A mi m´agrada parlar amb els fillets i escoltar el que diuen. Em prenc seriosament les seves idees i la seva conversació. No pens que la seva visió de la vida o les seves opinions siguin trivials només perquè no tenen experiència. M’agrada posar-me al seu nivell. Jugar amb ells jocs absurds, jocs bruscos (…).  Ens hem de prendre els fillets seriosament i tractar-los de forma cortès i respectuosa, però no els hem de consentir amb diners.

Holt, J. (1979), Summerhill, pro y contra, FCE.

Estaràs de part del fillet?

Veure imatge: fillets votant.

Tot és qüestió de fe en els fillets. Alguns la tenen; la major part no. I si no es té aquesta fe, els fillets ho saben. Noten que el vostre amor no pot ser molt profund, o que hauríeu de tenir més confiança en ells. Quan doneu la vostra aprovació a un fillet, podeu parlar-li de tot, perquè l’aprovació fa que desapareguin moltes inhibicions… però (…) és possible aprovar els fillets si un no s’accepta a si mateix?. Si un no es coneix a si mateix no pot aprovar-se.

El pare s´ha de convertir en un individu. Ha de saber on és realment. No és fàcil. Perquè una persona no és precisament ella mateixa, sinó que és una combinació de totes les persones a qui coneix, molts dels valors dels quals guarda dins ella.

Neill, AS, (1979): Summerhill, Fondo de Cultura Económica, pàgina 108

Clima d´aula i distribució del temps

Fitxa de lectura

Guida Al·lès Pons

24/10/09

Referència bibliogràfica:

Romero, G., Martín, M., de las Heras, A., Tiempo escolar, clima social de aula y comunidad de investigación: más allá del timbre, el apoyo mutuo

Aspectes destacats:

M’ha agradat molt l’enfoc de l´article quan diu que es tendeix a simplificar i magnificar les situacions de conflicte a les aules de secundària sense reflexionar a fons sobre les causes:  entorn social, metodologies d´aula, formes d’interrelació.

Els autors proposen com a factor decisiu el clima del centre i de l´aula. Crear aquest bon clima dependrà de diversos factors:

  • La formació del professorat per transformar la realitat sociointeractiva de l´aula.
  • El pes que atorguem a la relació sòcioemotiva.
  • La concepció que es tengui sobre l´ús i la distribució del temps. Qui i com ha de determinar què és el més important? Com assegurar experiències d’aprenentatge cooperatiu, personal i humà?. Temps per jugar, per desenvolupar l´autoestima i l´esperança?. Com considerar els temps morts com a temps vius d´aprenentatge?.

Proposa com exemple el Projecte de Filosofia per a nens i nenes, perquè permet crear un clima de diàleg i reflexió crítica a l’aula, esdevenint una microsocietat o comunitat d´investigació. A partir de situacions de conflicte cognitiu s’aprèn a participar participant, a dialogar dialogant, i a pensar pensant.

L’article acaba amb una afirmació fantàstica: S´ha de creure  en les capacitats de l´alumnat.

Aspectes novedosos

  • La reflexió sobre l´ús i la distribució del temps i la seva  la relació amb la cohesió de l’aula i la forma com entenem l’educació.

Preguntes que m’ha suggerit

  • M’ha recordat la reivindicació de Peter Senge. Mirem als alumnes. Reconeguem-los.  Tinguem en compte el que pensen. A partir d´aquí el clima de l´aula es transforma.  La pregunta seria: com treballar en el professorat aquesta mirada?.
  • Si els aspectes socioemotius i relacionals són fonamentals en el clima de l´aula i el centre, què hauria de canviar en la formació del professorat, la distribució del temps i la formació inicial perquè aquests milloressin?.