Desitjos per 2012. El conseller va a escola

Al meu país els equips directius no tenen pes dins l´Administració. Ningú els escolta. No tenen eines per consolidar equips sòlids o per protestar. No estan organitzats. No tenen espais per a compartir els problemes ni proposar solucions. En resum:  un cercle; no els escolten perquè no estan organitzats. No estan organitzats perquè no els escolten.

Els mestres no es fan seu el currículum. Molts es limiten a aplicar uns continguts que venen de dalt sense reflexionar-hi, sense jugar-hi.   Els alumnes, els més interessats en mantenir la curiositat,  no hi pinten molt en les decisions importants.  Els pares no tenen criteris per  conèixer les diferències entre els centres. Els ministres i consellers canvien lleis/normes sense consultar els implicats i els entesos. El resultat: un  fracàs escolar que no minva i ciutadans amb poca empenta cívica: i jo tanmateix què puc fer?.

Serà que als mediterranis ens perd l´individualisme, que no ens sabem unir, coordinar? O serà que provenim d´unes estructures (franquistes, centralitzades, verticals, estàtiques) d´un món mort?. Després de 40 anys  i una transició feble no és hora d´aspirar a un funcionament més democràtic -descentralitzat- a les aules, els centres i l´administració educativa?

Al nostre país les decisions importants en educació les prenen els poders fàctics: les editorials de llibres de text impresos i digitals, les grans empreses i unes administracions educatives allunyades de la realitat.

El sistema educatiu no pot avançar si no ho fa la democràcia. Però sabem que a altres països amb més tradició democràtica la cosa funciona diferent. Vegem l´exemple de Canadà.

El Ministre d´Educació va venir a passar un dia al nostre municipi.  (…) A les escoles va  parlar amb els alumnes, els mestres, equips directius i pares.

El ministre va adonar-se que les diferents escoles de la zona compartíem una narrativa sobre el nostre procés, centrada en la llarga tradició de poder elegir (projectes, programes i oportunitats d´aprenentatge),  la capacitat de fer-se preguntes, la competència informacional i l´autoregulació, tres trets que totes  les escoles del nostre barri tenen en comú.  També compartim la convicció de que la millora depèn dels mestres innovadors, la implicació dels pares i la passió dels estudiants. Que estem en el camí correcte. Anomeneu-lo com volgueu…. aprenentatge personalitzat o aprenentatge del segle 21, però és un camí compartit. Va escoltar els alumnes, que li explicaren què suposaven per a ells  l´autoregulació (autoavaluació, coavaluació) i la competència de tractament d´informació i digital. 

Aquest text no parla del nostre sistema. És de  Chris Kennedy, (copiat-aferrat en cursiva) superintendent de les Escoles públiques de West Vancouver (Canadà).

Sulfura perquè posa en evidència la distància que ens separa. Canadà,  un dels països que millors resultats va obtenir a PISA 2009,  duu anys fent feina per empoderar els  equips de mestres amb  unes estructures sòlides d´acompanyament als  processos formatius. És  un dels països destacats de l’estudi McKinsey (How the world’s most improved school systems keep getting better?), pel seu funcionament centrat en les comunitats d´aprenentatge professionals, la flexibilitat curricular i una avaluació més interna (entre els docents, acostumats a coavaluar-se) que externa (com l´americana o britànica).   Les tres paraules que ens separen de Canadà són: funcionament profundament democràtic.

Per més informació, consulteu:

Anuncis

Tancar escoles és una solució?

Kansas city va tancar la meitat de les seves escoles

Diumenge TV3 va dedicar  el 30 minuts a les reformes  de Finlàndia i New York. Van entrevistar Roser Salavert, ex-directora del districte 3 de Manhattan,  que l´any passat  va tancar dues escoles (a la ciutat se´n van tancar 65) per ineficiència (directors i professorat poc motivats i alumnes amb resultats baixos).

Coincidint amb la rebel·lió col·lectiva del sector progressista dels EUA contra la política educativa d´Obama (Race to the top) s´està qüestionant l´eficiència de mesures dràstiques com tancar escoles o despedir mestres.

Arguments en contra de tancar escoles:

1. Afecta a estudiants de procedència social baixa. No els serveix per millorar, sinó que queden arraconats. Almost all are Black and Latino with significantly higher needs.  Dels 33.000 estudiants afectats,  només 9.592 s´han graduat.  

2. Els retallen les ajudes i llavors els diuen que s´han de tancar per tenir baixos resultats. Seria millor invertir-hi i lluitar per la millora.  My school had to cut our debate team, chess team, robotics club, choir, and the mentor and internship program with Citigroup. Our school and other schools need more resources and help from DOE. We shouldn’t have to fight with them for it. 

Arguments a favor:

1. Els alumnes no queden arraconats, sinó que milloren. La investigació (Engberg, Gill, Zamarro, Zimmer) ha demostrat que els efectes adversos que poden experimentar els estudiants  no només desapareixen després del primer any sinó que són minimitzats quan els estudiants van a escoles higher-performing. Per les escoles de rebuda no s´han trobat efectes negatius en els estudiants que reben els nous.

2. Les escoles tancades són escoles de grans dimensions (Roser Salavert). Els alumnes es redistribueixen a escoles més petites. Hi estic d´acord.  PISA ha demostrat que hi ha una clara correlació entre el tamamy del centre i els resultats. Com més gran és el centre més baixos són els resultats.

2. Les escoles tancades  han tingut  oportunitats, però la baixa motivació dels equips docents i directius no ha millorat.

Conclusió

Tancar escoles pot ser una solució quan:

  • Les dimensions del centre fan impossible la generació d´una visió compartida i la creació d´equips docents de millora.
  • Els equips directius i docents han rebut suport, ajudes i formació per millorar, però no ha servit.
  • L´èxit de l´alumne independentment de la seva procedència social està per damunt de qualsevol altre objectiu.
  • Els objectius i criteris pedagògics de l´Administració estan per damunt dels econòmics.
Serà somniar molt? Tant de bo tinguéssim debats així aquí.



Descentralización, cultura y tradición política

En las clases del profesor Gairín se aplica lo que decía Dewey: aprender empieza con preguntas.

Siguen el modelo preguntas/reflexión/debate/conocimiento, un modelo opuesto al tradicional: contenidos/debate/reflexión/preguntas/conocimiento. Ayer la pregunta se planteaba contextualizada en forma  juego de simulación. Después de leer el libro de Gairín, J., La descentralización educativa, ¿una solución o un problema? (ed. Cispraxis, Barcelona, 2005) teníamos que contestar al conseller Maragall en calidad de  técnicos asesores a la pregunta: ¿es mejor centralizar o descentralizar? por qué?.

Descentralización

Descentralización

No puede afirmarse que  centralización o descentralización sean determinantes para la cualidad. Porque de los estudios comparados (García Garrido) se infiere que la calidad no mejora cuando  los descentralizados provienen (y mantienen) estructuras centralizadas. O cuando se aplican políticas de desconcentración (=se descentralizan tareas pero no poder). En cambio sí mejora la calidad cuando se establecen sólidas  estructuras de diálogo entre gobierno central y territorios (Austria y los países escandinavos).

Países altamente centralizados como  Francia mantienen buenos índices de calidad, mientras que  países descentralizados como Portugal, España o Grecia no consiguen situarse. Y al revés. Encontramos países centralizados con índices bajos (excolonias) y descentralizados con índices altos (Austria, países escandinavos).

En cambio sí existen diferencias significativas entre sistemas regionalizados (anglosajones) y los demás. Los regionalizados se definen por provenir de una tradición descentralizada en origen (lo cual permite la coexistencia de estructuras locales, autonómicas y estatales) que se sostiene, como dijo el profesor Gairín,  por una fuerte tradición democrática que proviene de  una ètica calvinista que alimenta altos niveles de cohesión social.

La historia y la tradición política son determinantes en la decisión. La centralización se impone o bien para defender una proyecto político de país (democrático como Francia, donde los ciudadanos estan aferrados a la idea de país o impuesto como China, pasíses árabes y excomunistas).  En los países donde no existe una larga historia democrática, se tienden a aplicar sistemas centralizados (ex colonias), que facilitan la implantación de una rápida escolarización, campañas de analfabetismo, formación de cuadros dirigentes, etc…

Ahí es donde interviene otro factor clave para Catalunya: ¿qué idea de país queremos compartir? ¿creemos en una cultura común, un destino compartido en un mundo globalizado? ¿o pensamos que las culturas son internamente heterogéneas -Gimeno Sacristán- y que las diferencias culturales no deben esconder la común identidad humana (Morin)? ¿modelo asimilacionista como el francés o modelo multicultural como el canadiense? ¿o un modelo  propio intercultural?.cultura identitat_ Guida

Tomando en cuenta estas consideracions, la mejor opción para Catalunya sería descentralizar con las siguientes condiciones:

  • Concretando medidas psicopedagógicas (Gairín, Subirana, Gimeno Sacristán, Josep Maria Bas) en cuatro áreas (Gairín): diseño curricular, diseño organizativo, desarrollo profesional y desarrollo comunitario.
  • Creando estructuras de diálogo entre gobierno central, autonómico y local.
  • Manteniendo las medidas que permiten articular la acción de los centros educativos con la de las organizaciones del entorno (PEE interculturales) para mantener la cohesión comunitaria y el capital social, aprovechando la tradición catalana en planes educativos de ciudad y las redes locales transversales (J. Subirats)
  • Situando las propuestas en un marco global de equidad que contemplara medidas transversales y complementarias: políticas laborales, medidas compensatorias interterritoriales.
  • Asegurando la financiación derivada del desplegamiento del Estatut, actualmente encallado en el Tribunal Constitucional.

La descentralización educativa