Desitjos per 2012. El conseller va a escola


Al meu país els equips directius no tenen pes dins l´Administració. Ningú els escolta. No tenen eines per consolidar equips sòlids o per protestar. No estan organitzats. No tenen espais per a compartir els problemes ni proposar solucions. En resum:  un cercle; no els escolten perquè no estan organitzats. No estan organitzats perquè no els escolten.

Els mestres no es fan seu el currículum. Molts es limiten a aplicar uns continguts que venen de dalt sense reflexionar-hi, sense jugar-hi.   Els alumnes, els més interessats en mantenir la curiositat,  no hi pinten molt en les decisions importants.  Els pares no tenen criteris per  conèixer les diferències entre els centres. Els ministres i consellers canvien lleis/normes sense consultar els implicats i els entesos. El resultat: un  fracàs escolar que no minva i ciutadans amb poca empenta cívica: i jo tanmateix què puc fer?.

Serà que als mediterranis ens perd l´individualisme, que no ens sabem unir, coordinar? O serà que provenim d´unes estructures (franquistes, centralitzades, verticals, estàtiques) d´un món mort?. Després de 40 anys  i una transició feble no és hora d´aspirar a un funcionament més democràtic -descentralitzat- a les aules, els centres i l´administració educativa?

Al nostre país les decisions importants en educació les prenen els poders fàctics: les editorials de llibres de text impresos i digitals, les grans empreses i unes administracions educatives allunyades de la realitat.

El sistema educatiu no pot avançar si no ho fa la democràcia. Però sabem que a altres països amb més tradició democràtica la cosa funciona diferent. Vegem l´exemple de Canadà.

El Ministre d´Educació va venir a passar un dia al nostre municipi.  (…) A les escoles va  parlar amb els alumnes, els mestres, equips directius i pares.

El ministre va adonar-se que les diferents escoles de la zona compartíem una narrativa sobre el nostre procés, centrada en la llarga tradició de poder elegir (projectes, programes i oportunitats d´aprenentatge),  la capacitat de fer-se preguntes, la competència informacional i l´autoregulació, tres trets que totes  les escoles del nostre barri tenen en comú.  També compartim la convicció de que la millora depèn dels mestres innovadors, la implicació dels pares i la passió dels estudiants. Que estem en el camí correcte. Anomeneu-lo com volgueu…. aprenentatge personalitzat o aprenentatge del segle 21, però és un camí compartit. Va escoltar els alumnes, que li explicaren què suposaven per a ells  l´autoregulació (autoavaluació, coavaluació) i la competència de tractament d´informació i digital. 

Aquest text no parla del nostre sistema. És de  Chris Kennedy, (copiat-aferrat en cursiva) superintendent de les Escoles públiques de West Vancouver (Canadà).

Sulfura perquè posa en evidència la distància que ens separa. Canadà,  un dels països que millors resultats va obtenir a PISA 2009,  duu anys fent feina per empoderar els  equips de mestres amb  unes estructures sòlides d´acompanyament als  processos formatius. És  un dels països destacats de l’estudi McKinsey (How the world’s most improved school systems keep getting better?), pel seu funcionament centrat en les comunitats d´aprenentatge professionals, la flexibilitat curricular i una avaluació més interna (entre els docents, acostumats a coavaluar-se) que externa (com l´americana o britànica).   Les tres paraules que ens separen de Canadà són: funcionament profundament democràtic.

Per més informació, consulteu:

Advertisements

3 Respostes to “Desitjos per 2012. El conseller va a escola”

  1. Recursos didàctics per a l´autoformació | Millorar l´educació és possible Says:

    […] Esteim d´acord amb el diagnòstic, però els professionals de l´educació ni esteim organitzats ni tenim un discurs compartit per transformar un  sistema educatiu vertical i autoritari on els professors creuen que la seva funció és aplicar un currículum que ve donat des de dalt, vigilat per l´administració, on no s´ensenya a pensar sinó a seguir instruccions (tal com fan els centres amb els inspectors). Basta dir que a Finlàndia el 60% del temps de l´aula l´empren els estudiants per parlar (Dolors Reig)…. Quin seria el percentatge aquí? El diàleg i la lectura crítica  (que  PISA demana a crits encara que molts no ho volen reconèixer) són la base de la democràcia. Justament és la vessa de mirar el bosc la que permet la corrupció, però el funcionament democràtic encara no s´ha estés al nostre sistema educatiu. […]

  2. Recursos didàctics per a l´autoformació | Per un sistema educatiu més democràtic Says:

    […] Perquè els inspectors i l´Administració creuen que la seva funció és controlar el seguiment de la legislació més que escoltar i resoldre els problemes del dia a dia (anar als jutjats, coordinació amb serveis socials, infants amb problemes greus, baixes-substitucions, manca de pagaments per part de la Conselleria, obres, materials, infraestructura….)  El funcionament democràtic encara no s´ha estés al nostre sistema educatiu. […]

  3. Recursos didàctics per a l´autoformació | Crònica personal de les jornades del MRP de Menorca Says:

    […] llarg termini, la necessitat de canvis estructurals. Va ser la preocupació d´un grup minoritari.  No tenim dret a que els equips directius i els professors tenguin veu en les decisions relatives a… Per què els mestres hem perdut el pes que teníem davant l´Administració?. Si els estudis […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: