Pot l´educació combatre la desigualtat? (I)


Ahir @eprats va twittejar un escrit de Zygmunt Bauman sobre les revoltes de Londres, (resumit aquí en català) on ve a dir que la causa està en el ressentiment d´unes classes socials no per no tenir accés al pa, sinó al consum, que qualifica com la religió actual.

Avui El País publica Una semana de furia, una bona anàlisi sobre les revoltes: nadie acierta a dar con una explicación. Quizás porque no hay una explicación, sino muchas (….). Fa una exposició de causes, de les quals la més interessant em sembla la tercera:

  • Causes conegudes com: pobreza, exclusión social, dificultades de integración-aceptación de las minorías étnicas
  • Nous fenòmens com el paper de les TIC i les xarxes socials.
  • Factors pol·lèmics però cabdals perquè són estructurals  (…) Un model d´Estat del Benestar que no pot integrar els exclosos (…) Por un lado, hay una elevada proporción de familias en las que ninguno de sus miembros ha trabajado desde hace varias generaciones. Y  su supervivencia se debe a que dependen completamente del Estado. Por otro lado,  han tenido un apoyo insuficiente del Estado, el sistema educativo les ha fallado porque sus expectativas de conseguir un empleo son a menudo extraordinariamente bajas. Se puede decir que reciben ayudas, pero al mismo tiempo es muy pobre el nivel de los servicios que les deberían permitir escapar de esa situación“. Més endavant repetix: la incapacidad del Estado de superar ese problema a través del sistema educativo.
  • Factors estructurals lligats a la sociologia de l´educació com el consumismo que acaba fomentando el sistema económico neoliberal o los efectos en la sociedad de las familias monoparentales  (…):  Los niños británicos tienen más posibilidades de tener un televisor en su habitación que un padre viviendo en casa. Un tercio de ellos nunca han comido con otro miembro de su familia en la casa familiar (…)  Son, por lo tanto, radicalmente asociales y profundamente egoístas. Al crecer están destinados no solo al desempleo sino a ser inempleables”.
  • Otros factores son coyunturales, como el impacto de las políticas de ajuste impulsadas por la coalición de conservadores y liberal-demócratas.
  • Causes circumstancials: La torpeza inicial de la policía para afrontar la situación.
  • Y algunos, en fin, entran en el terreno de la sociología, como el culto al gangsterismo o el comportamiento de las masas.

La cosa no és que només hagi fallat el sistema educatiu, sinó que el món on creiem viure s´ha esfondrat, on res tornarà ser com abans (Joan Subirats), perquè les sòlides institucions modernes verticals (partits, església, escoles….)  creades els anys 40 formaven un sistema social pensat per unes persones que ja no existeixen.  En aquest món els paradigmes moderns no serveixen per entendre què passa. Només les interpretacions complexes serviran. I l´educació haurà d´estar al servei de la complexitat.

Font: Consejería de Educación País Vasco (2010): Orientaciones para interpretar los resultados de la Evaluación Diagnóstica

Les interpretacions simplistes com la del primer ministre britànic (són uns criminals) no faran més que aprofundir el problema.  Són interpretacions semblants a les del món educatiu de per aquí quan es diu que  tal centre té mals resultats perquè hi ha molts immigrants… opinions que no pretenen entendre la realitat, sino sotmetre-s’hi perquè donen per suposat que la desigualtat és incombatible, inevitable. No creuen que l´escola sigui determinant en el canvi social, sinó que tot depèn de les famílies…..o sigui, del món privat. La cosa pública, cutre i pels pobres. Quan segurament la solució no passarà per cap dels dos extrems sinó per una integració de les famílies i les comunitats dins els centres educatius com ja preveïa aquest informe de l´OCDE de l´any 2001. Ploren, però no aporten solucions simplement perquè pensen que no n´hi ha, perquè creuen que els pobres ho són perquè s´ho han cercat.  Us recorda algú?.

I esgrimeixen erròniament com argument els resultats PISA sobre l´ISEC (Índex Socioeconòmic i Cultural de les famílies) on s´avalua l´impacte del mateix sobre el rendiment, oblidant intencionadament que:

 

  • Els països que obtenen millors resultats PISA han  establert mesures per lluitar contra la desigualtat social. Canadà (amb un percentatge molt elevat d´alumnat immigrant), Shanghai (amb una política centrada en l´educació als barris marginals), Finlàndia (sistema educatiu enfocat a no deixar enrera cap alumne).
  • Els països on els mals resultats correlacionen amb l´ISEC són aquells on no hi ha polítiques públiques educatives de qualitat sostingudes durant molt de temps… i per polítiques de qualitat no em referesc  a segregar els alumnes excel·lents dels flacs, sinó a tot el contrari. A creure de ver que l´educació és l´eina més potent que tenim per combatre la desigualtat.

Font del gràfic:  Consejería de Educación País Vasco (2010),  Orientaciones para interpretar los resultados de la Evaluación Diagnóstica

Advertisements

4 Respostes to “Pot l´educació combatre la desigualtat? (I)”

  1. Gerardo Segura Says:

    Hola Guida. Em sembla molt interessant el que comentes. Cercaré el article que comentes d’en Bauman.

  2. Jaume Says:

    Sens dubte; si no, ja podem dir:”apaga y vámonos”. després de llegir el reportatge periodístic, em vaig alarmar per la miopia política. No només menysprea la ciutadania sinó que són víctimes pel grups de pressió que tenen el mateix tracte. Què se n’ha fet de l’intent de fundar un nou model econòmic, que va brandar Sarkozy? Com ens han de sorprendre aquests fets violents i no es criminalitza les accions especulatives amb què juguen amb la nostra dignitat?

    Penso que l’educació és una de les taules de salvament. Qui aposta per l’educació, aposta pel futur. Ara bé, cal que l’educació s’adeqüi als nous temps. S’ha de creuer que ha de formar ciutadania que tingui un esperit crític i que comenci a exigir responsabilitats i que no es deixi empassar més rodes de molí.

  3. Ramon Barlam Says:

    Guida,

    Em sento plenament identificat amb tot el que planteges. Jo també penso que el model d’excel·lència que fa temps plana sobre el nostre sistema és pervers i s’interpreta malament. L’excel·lència ‘acadèmica’, que és a la que es refereixen els polítics, un sector de pares, etc. no pot ser excloent. L’escola (i més la pública) no pot estar al servei de les elits (que això ja ho fan les privades superexclusives cobrant, és clar) i la seva raó de ser seria treure el màxim partit de tots i cadascun dels alumnes. No només acadèmicament sinó com a persones que formen part d’una societat cada vegada més complexa i on els seus membres han de saber conviure i haurien de poder ser feliços. No necessàriament consumint, però sí feliços i sentint-se integrats i útils.
    Cada vegada tinc més clar que els instituts que funcionen són aquells en els que el repte per tractar la diversitat (tota, la de l’alça -com ara està de moda anomenar- i ‘la de sempre’, un concepte també erroni) és assumit col·lectivament i en positiu la diversitat de TOTS els seus alumnes. I també estic convençut de que això no és una utopia, i en alguns centres s’han portat a terme experiències interessants (amb tutories individuals, articulant mesures esgraonades d’atenció als alumnes amb més necessitats, etc.
    Defensar l’excel·lència oblidant-se dels que estan a les vores del sistema sense exigir més mitjans ni plantejar-se (plantejar-nos) un canvi de mentalitat (per no entrar ara en metodologies, etc.) és defensar un model de societat que s’allunya de molts dels principis pels que molts van lluitar moltes persones els anys 60 i 70. Tenim poca memòria històrica.

    Quan, com ahir, entre el Papa i el Barça-Madrid, siguem capaços de mobilitzar tanta gent (i tants mitjans), ni que sigui una petita part, potser voldrà dir que el país s’agafa l’educació seriosament i que, com Xangai, el Canadà o Finlàndia, haurem entès que l’educació és el valor més important (com antigament ho havia estat el carbó o el ferro) que indica el progrés d’un poble. I com comentava avui mateix a un bon amic (Joan Badia), això trigarà menys a arribar del que ens pensem. Perquè no pot ser que no entenguem que la societat del coneixement … comença quan una persona neix i va a l’escola. Una obvietat que no som capaços d’assumir.

    En fi Guida, a continuar treballant. Gràcies !

  4. Guida Says:

    Gerardo, l´escrit del PAIS em va recordar el que tu i na Maria mos vau explicar quan vam venir a Londres sobre la protecció social allà. Talment.

    Jaume, d´acord amb que l´educació és una eina per combatre la desigualtat, encara que altres ens volen fer creure que no hi ha res a fer, que la genètica o les condicions socials tenen més pes.

    Ramón, quina tristesa que fa que que es girin les paraules com s´està fent, que
    l´excel·lència s´entengui a l´alça, que la diversitat s´apliqui a uns pocs!!!! Darrera, com dius, hi ha una visió de la societat contra la que no podem deixar de combatre. Com a mostra recent, aquest article de la CEOE on diuen el disbarat del segle: La CEOE ve en los genes la clave del éxito escolar. http://www.elpais.com/articulo/sociedad/CEOE/ve/genes/clave/exito/escolar/elpepisoc/20110622elpepisoc_4/Tes

    Aquí els autors de l´estudi han hagut de sortir a dir que per favor, que no es malgirin les seves paraules, que ells no van dir això sinó tot el contrari: que els factors genètics i socioeconòmics només pesen un 10% i que el més important és el 90% restant.
    http://www.elpais.com/articulo/opinion/debate/ensenanza/distinto/elpepuopi/20110816elpepiopi_11/Tes

    La pena és que la CEOE i companyia no ho fan per ignorància sinó amb mala intenció. La mala intenció de qui gira la veritat per justificar la desigualtat. La ràbia és que l´article de la CEOE va tenir 1071 tweets. El dels honrats investigadors en duu 5.

    Vaig a llegir en Joan Badia.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: