La societat del coneixement i el canvi organitzacional


Es imposible que un ser finito, aunque sea extraordinariamente perspicaz y esté tremendamente capacitado, pueda hacerse una idea precisa de lo que realmente quiere.

Kant, I., Fundamentación para una metafísica de las costumbres, Alianza editorial, Madrid 2002.

La classe d´avui m´ha deixat el cap ple de preguntes. Ha vingut un jove (Jonathan Sánchez) a explicar la Teoria de la Complexitat i ha vingut a dir el que ja deia Kant el 1783 i llavors reprendria Sartre  els anys 60. Que estem condemnats a decidir sense saber-ne. Ha dit que havíem de gestionar la contingència. Podem? Si hem estat llançats al món (Heidegger), si  els éssers humans som éssers començats que no coneixem ni l´inici ni el final de la pel·lícula que creiem protagonitzar…. si ser contingent és estar fermats al misteri… podem?.

Segons Peter Senge la realitat no es conceb avui ja  com una màquina que es pot entendre des de fòra, preveure i planficar,  sinó com un sistema de relacions. En aquest vídeo Kevin Kelly sobre el món que ve compara internet (la major màquina que mai ha existit) a un organisme viu (encara sense consciència):

Pens que els reptes pendents de les  societats multiidentitàries  són:

  • La fragilitat democràtica.
  • La dificultat per construir la identitat (la liquiditat de què parla Bauman).
  • El perill de l´augment de la desigualtat social, que arrela en l’escletxa digital (Castells).

I la pregunta que em bull és:  com afrontar la complexitat des de l’escola?.

  • Presentant els continguts de forma global, tot superant la separació disciplinar que resta capacitat d´analitzar els problemes en la seva complexitat. (Morin)
  • Ensenyant a reconèixer als alumnes l’error i la il·lusió que s´amaga darrera el coneixement (Morin). Les múltiples perspectives per analitzar una situació. A aprendre a argumentar, justificar i pensar.
  • Però també afrontar la incertesa de l´acció que porta a la desmobilització.
  • Construint una ètica compartida a l´aula.
  • Gestionant el coneixement a través d´una organització oberta del temps i l’espai.  Coneixement distribuït i compartit.

Edgar Morin diu que en la escuela se tendría que enseñar a afrontar los riesgos, lo inesperado, lo incierto…. Es necesario aprender a navegar en un océano de incertidumbres a través de archipiélagos de certeza.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: