Dijous n´Aníbal de la Torre va fer una conferència a Eivissa convidat per l´APREP i el Diario de Ibiza.
Com que mai l´havia sentit, me feia curiositat saber què tindria d´especial un home tan anomenat a twitter (2.187 seguidors). Al principi vaig pensar que eren dues coses: pensament propi i un rallar tranquil. No va d´expert. Comença dient: “Yo soy un currito, de esos que le meten horas al trabajo....”. El pensament propi:
- Esteim donant la visió de què les TIC impulsen la projecció pública, que ajuden a obrir l´escola al món, a fòra. Ha de ser al revés. De fòra a dins. Han d´ajudar a cooperar més amb els que tenim a prop. La calma, el temps tranquil.
- Les TIC no sempre serveixen per aprendre. Com és millor aprendre uns conceptes jugant 45 h a vídeojocs o llegint 45 minuts?, què és Twitter a les aules?
I un punt que no compartesc amb ell:
- Va dir que no li veia molt de sentit a fer una conferència en el món actual. Segur?. Pens que les bones conferències són com les bones lectures i que el seu auge no ha fet més que començar perquè, com les lectures, ens desconnecten del món accelerat i ens transporten a la quietud, a un lloc on podem pensar i concentrar-nos, en un món on les tecnologies de la interrupció i la desconcentració (Nicholas Carr) no hi tenen res a fer. Per això les (bones) conferències magistrals com la d´ahir no són un vestigi del passat sinó un signe de futur.
Com que mai l´havia sentit, me feia curiositat saber què tindria d´especial. Vaig resoldre que tenia el do de donar orgull als mestres i contagiar-nos la convicció de què la feina d´ensenyar ens fa especials a tots. El do que té la gent que es sosté més en el que és que en el que sap.
Google +
Twitter
Wordpress



