El propòsit de l´educació: trobar la teva causa.

Segons Yong Zhao

Yong Zhao, University of Oregon

El propòsit del sistema educatiu és fomentar la diversitat de talents.  El talent individual i la capacitat d´adaptar-se al canvi. Que els estudiants puguin codissenyar el seu aprenenentatge a partir de les seves fortaleses. Només si els estudiants poden desenvolupar la seva individualitat tindrem una base per afrontar el nou món, més complex, més especialitzat i global. Per fer possible allò que diuen Hargreaves i Shirley (2009) a The Fourth Way,  no només gestionar el  propi aprenentatge sinó  ser agent de canvi social: amb els seus companys, les decisions escolars i la seva comunitat.

Zhao, Yong (Febrer 2011)Students as change partners: A proposal for educational change in the age of globalization Springer Science+Business Media B.V. 2011, via @eprats

Segons Martínez Aldanondo.

Martínez Aldanondo, gerent de projectes e-learning i gestió del coneixement. Xile.

¿Qué se le puede pedir a la educación? Que te coloque en “modo aprender” para toda la vida y te ayude a encontrar tu causa, tu vocación, que te ofrezca oportunidades para desarrollar tus talentos hasta que encuentres lo que te pueda interesar o entusiasmar. Para ello, debe ser una experiencia permanente, un continuo bombardeo de estímulos, desafíos y situaciones variadas para que compruebes en qué destacas, que cosas no van contigo y logres encontrar tu pasión. “Un futbolista solo rinde al máximo cuando se divierte” Johan Cruyff. La educación no puede seguir siendo un montón de asignaturas desconectadas entre si y sin relación con lo que te espera en el futuro.

Martínez Aldanondo (Agost 2011): La trampa de la educación de calidad, Catenaria.

Tacte més que tàctica

 

Tacte significa estar connectat, tot mantenint uns lligams de simpatia amb l’altre (…) Tàctica deriva del grec antic i es refereix a l´’estratègia militar, al talent d´un general que mou les seves tropes a la batalla.

 

Van Manen, M., (1998), El tacto en la enseñanza, Barcelona, Paidós, pp. 137-158, citat per Duch., LL., i Mèlich, JC., (2003):o.c., pp. 260-264.

 

Aprendre

Aprender haciendo,

Aprender interactuando,

Aprender buscando y

Aprender compartiendo…

(Johnson y Lundvall)

(Cita aportada per Celestino Arteta al grup DIM-UAB)

La qualitat d’un mestre es mesura per la forma com empodera l’alumne

La qualitat d’un mestre es mesura per la forma com empodera els alumnes

Ken Robinson

Vídeo de Sir Ken Robinson

  • 0:02:00-04-10…. Es desperdicia la creativitat infantil.
  • 0:05:10- 0:06:10……….0:08:18-0:09:40
  • 11:40-17:40…. Ecologia capacitats. Què és la intel·ligència?. Història de l’autora de Cats.

La qualitat d’un mestre es mesura per forma com mira els que fracassen

La qualitat d´un mestre es mesura per la forma com mira els que fracassen.

Daniel Pennac (Mal d’escola)

Pennac (min. 0:04:05 – 0:04:58)

Pels bons alumnes valen les solucions globals perquè van per l´autopista.
Pels altres, que van per caminois, només val la mirada individual.

(0:06:00 fins final) Experiència amb un professor.

Reproduir o crear?

L’obediència no és una virtut

El mestre ha d´escrutar els signes dels temps, endevinar als ulls dels alumnes les coses belles que ells veuran demà i que ara només veiem confusament.

L’obediència no és una virtut

La disciplina amb tacte genera autodisciplina

Max Van Manen

Tenir tacte és tocar algú.

El tacte no es pot planificar.


Està governat per idees però depèn del sentiment


El tacte resalta allò únic, allò bo


La disciplina amb tacte genera autodisciplina.

Max van Manen, (2010): El tacto en la enseñanza. El significado de la sensibilidad pedagógica, Paidós.

Rallar amb els fillets

A mi m´agrada parlar amb els fillets i escoltar el que diuen. Em prenc seriosament les seves idees i la seva conversació. No pens que la seva visió de la vida o les seves opinions siguin trivials només perquè no tenen experiència. M’agrada posar-me al seu nivell. Jugar amb ells jocs absurds, jocs bruscos (…).  Ens hem de prendre els fillets seriosament i tractar-los de forma cortès i respectuosa, però no els hem de consentir amb diners.

Holt, J. (1979), Summerhill, pro y contra, FCE.

Estaràs de part del fillet?

Veure imatge: fillets votant.

Tot és qüestió de fe en els fillets. Alguns la tenen; la major part no. I si no es té aquesta fe, els fillets ho saben. Noten que el vostre amor no pot ser molt profund, o que hauríeu de tenir més confiança en ells. Quan doneu la vostra aprovació a un fillet, podeu parlar-li de tot, perquè l’aprovació fa que desapareguin moltes inhibicions… però (…) és possible aprovar els fillets si un no s’accepta a si mateix?. Si un no es coneix a si mateix no pot aprovar-se.

El pare s´ha de convertir en un individu. Ha de saber on és realment. No és fàcil. Perquè una persona no és precisament ella mateixa, sinó que és una combinació de totes les persones a qui coneix, molts dels valors dels quals guarda dins ella.

Neill, AS, (1979): Summerhill, Fondo de Cultura Económica, pàgina 108

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 616 other followers